TV3: QUAN LA BANALITAT ES TORNA MALDAT

 

 

 

Una nota breu per a un fet que a mi em sembla irresponsable, d'un grau d'ignomínia que no sé si programes de la televisió escombraria que tan denostem seria capaç d'igualar. Cap al final del programa "Planta baixa" d'avui (dilluns, 8 de juny) han fet un concurs amb diverses preguntes que havien de respondre els espectadors; dic que havien de fer-ho perquè ningu no ho ha pogut fer atès que el sistema informàtic no funcionava, però això ara tant se val.

Una de les preguntes que es formulava al públic és la que veieu en la fotografia (una captura de pantalla del que s'ha emès per la televisió pública catalana). La pregunta era:

Com es deia l'home afroamericà assassinat per la polícia americana?

I s'oferien 4 opcions que respectaven el cognom Floyd i es combinaven amb quatre noms, entre els quals el de la víctima de la població de Minneapolis el passat 25 de maig.

És a dir, que mentre el món sencer assisteix a manifestacions multitudinàries i a protestes de tot tipus, també a Catalunya, en contra dels abusos policials i, més concretament, de caràcter racista, un programa de la televisió pública del país banalitza l'assassinat de Geroge Floyd i, implícitament, totes les respostes airades que hi ha pel planeta.

Ara no aprofitaré per a donar opinions sobre el programa "Planta baixa", presentat i codirigit per Ricard Ustrell. Sí que he de dir que, mentre hi havia la pregunta en pantalla, Ustrell i el seu col·laborador mantenien el to burleta o displicent d'un concurs qualsevol, incapaços ni que fos d'intuir que estaven demostrant una poca dimensió ètica inaudita. Els qui hem assistit en directe al moment hem vist com, amb el riure i la lleugeresa de tot plegat, s'estava tornant a matar simbòlicament George Floyd, aquell ciutadà que fa a penes dues setmanes havia estat una víctima més del terrorisme d'estat, com l'altre dia intentava explicar aquí mateix.

Fa anys que he parlat en articles i llibres del procés de banalització de TV3, d'aquesta concepció televisiva que ens pren a tots com a éssers incapaços d'aguantar programes seriosos, de plans únics i sostinguts, sense necessitat d'apel·lacions humorístiques. És aquella estratègia antiga d'ocultar o de rebaixar els conflictes que passen a Catalunya i al món; de fer humor, bo o dolent, això és irrellevant, en tota la graella de la programació. En general, els programes informatius s'havien mantingut aliens a aquest "ha!ha!ha!" constant. Avui, però, s'ha traspassat una línia: de tant conviure amb la banalitat, la televisió de tots els catalans ha passat de la frivolitat a la maldat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *