LAURA ROSEL: EL DOCTOR ORIOL MITJÀ ÉS EL PROBLEMA?

 

El passat 16 d’octubre, Laura Rosel, en el seu editorial del programa Els Matins, de Catalunya Ràdio (recordem-ho: la ràdio nacional de Catalunya), va carregar contra Oriol Mitjà. Va carregar contra ell amb una duresa extrema. Per què? Se suposa que la periodista responia unes declaracions fetes un dia abans en què l’investigador venia a dir que el govern català ha demostrat la seva incompetència en la gestió de la pandèmia, reblava específicament en contra de la falta d’humilitat (i de coneixements) de la consellera Vergés i, vatua l’olla!, demanava que, en unes futures eleccions, no permetem que aquests presumptes incompetents surtin escollits per a continuar enarborant la seva incompetència. Més clar, l’aigua.

 

Més enllà del soroll de les xarxes, d’aquests tuitaires de teclat fàcil que ens posem a favor d’un o d’un altre sense haver de demostrar la nostra pròpia competència (en epidemiologia, en aquest cas), l’editorial de Laura Rosel acarnissant-se sobre un entès en la matèria, és digna de perdre-hi dos o tres paràgrafs.

 

Abans que res, però, he de dir que, al meu modest entendre, és de sentit comú que el govern de la Generalitat ha demostrat incompetència en la gestió de la pandèmia. Si això d’incompetents fereix sensibilitats, ho podem dir d’una manera més lleugera: la seva gestió ha estat ineficaç en les residències de la gent gran, en les dotacions del servei d’atenció primària, en la tornada a les escoles dels alumnes, en les incoherències de les mesures que es dicten i allò que es deixa fer, i més i més. Incompetència o inutilitat. Una prova és que, des que el govern espanyol va suspendre l’estat d’alarma, i la gestió sanitària va passar a mans de la Generalitat, no hem anat a millor. Una altra prova és que, des d’aleshores, han anat dictant mesures que s’han tornat fallides per a frenar o per a invertir els índexs de propagació del virus. La prova final és que, ara, han tancat quinze dies els bars i els restaurants, entre d’altres mesures més o menys cosmètiques, però no s’han atrevit a impulsar-ne de més agressives. Tant se val si aquest govern és més “dels nostres” que si fos un govern “dels altres”: Oriol Mitjà no diu que siguin incompetents com a polítics independentistes, sinó incompetents com a administradors d’una situació sanitària tan complexa com la que vivim des de fa tants mesos.

 

La meva opinió, la que acabo d’expressar en el paràgraf anterior, però, és irrellevant, amb sentit comú o sense. El que resulta significatiu és que una periodista es posi en contra d’un epidemiòleg quan el metge diu coses que no agraden al govern de la Generalitat. Laura Rosel deia que les declaracions que havia fet Mitjà no ajudaven gens, “però gens” subratllava. I ella, com ho sap? Sota quins criteris científics opina, ella? Ella i tots els qui, per les xarxes, recolzen les seves paraules perquè pensen que, així, recolzen el govern català?

 

He gastat una mica de temps, indagant en els repertoris científics que trobes per la xarxa, i he comprovat que Oriol Mitjà té un currículum sobre la matèria de traca pirotècnica. Jo sóc el primer que he passat mitja vida a la universitat i sé que tenir el doctorat i publicar molts estudis no significa directament que tinguis raó. Però entre els qui fan tuits per les xarxes sense cap coneixement o els qui han demostrat una dedicació al problema sobre el que opinen, em decanto per una certa meritocràcia, què voleu que us digui? Us recordo que Catalunya, no fa gaire, va tenir un president de la Generalitat que a penes havia acabat els estudis preuniversitaris, que amb prou feines parlava la llengua catalana (tot i que és cert que s’hi esforçava) i que, per dir-ho tot, no va ser president pels seus coneixements, sinó per haver ascendit al màxim poder en la cúpula d’un partit polític. En conseqüència, per més independentista que un sigui, quan ens enfrontem a un virus que està deixant tantes víctimes als hospitals (els morts i els pacients amb seqüeles) i als carrers (la pobresa dels qui ja fregaven la pobresa), faig poc cas d’una periodista que surt a salvar la ineficàcia provada d’un govern amb la vella tàctica de desacreditar el que ha fet mèrits per dir el que li sembli més oportú.

 

Quina decepció, la Rosel. Quan la van fotre fora del programa “Preguntes Freqüents” de TV3, vaig fer un text d’urgència perquè em pensava que era d’una altra pasta. Però la seva incorporació als Matins de Catalunya Ràdio, substituint Mònica Terribas, ja va ser lletja. Però ara s’entén tot: la Terribas va dir que plegava perquè “l’engranatge grinyola”, en una clara referència a les pressions que rebia per part del govern per dir unes coses i callar-ne unes altres. Ara ja sabem que quan Laura Rosel va acceptar de substituir-la venia carregada de greix perquè l’engranatge deixés de grinyolar

ELEGIA PEL DESNONAMENT DE LAURA ROSEL. TV3, LA PERMANENT ESTUPIDITZACIÓ

 

 

"LA TELEVISIÓ ÉS EL MIRALL ON ES REFLECTEIX

LA DERROTA DE TOT EL NOSTRE SISTEMA CULTURAL." (Federico Fellini)

 

TV3 ha fulminat Laura Rosel com a presentadora d'un dels pocs programes (“Preguntes freqüents”) que desentonaven de la banalització que presideix des de fa tants anys la graella de la televisió catalana. Què ha fet malament, Laura Rosel? El problema no és d’audiències, ben al contrari, ella ha fet pujar la ràtio que tenia el programa quan el va agafar. Tenint en compte que les indústries culturals, com la televisió, el primer que miren és el benefici, el lucre, la resposta l’haurem de buscar en un altre lloc. Quin? La política, la ideologia poruga que la televisió catalana demostra com a reflex de la covardia explícita d’aquells partits que diuen que ens portaran a una República, però no fan res per a corroborar-ho.

No m’equivoco, no; no penseu que és una sortida de to de les meves. Tret dels noticiaris, la programació de TV3 està farcida de programes frívols, que fan veure que els problemes del país no són tan greus i ens els podem prendre per la banda del riure: “Polònia”, “La nit dels Òscars”, “Està passant”, “El foraster”... ara ja s’anuncia “Trenquin tòpics”. Ja no es tracta que tot s’ho emportin els mateixos de sempre des de fa tants anys. Tampoc no es tracta de la legitimitat de cadascun dels programes per si mateix. El problema és l’abús del to banal, del riure fàcil, en tota la graella de la televisió nacional catalana.

I quan hi ha un programa que desentona clarament d’aquest abús de la banalització, un programa en què Laura Rosel donava prioritat a la paraula, al diàleg, a la topada d’idees, on fins i tot l’humor solia tenir un to mordaç, gens procliu al riure fàcil... quan es donava tot això, els dirigents del país es posen d’acord per treure-la fora malgrat que s’hagués convertit en un programa de màxima audiència.

Jo no sé com ho farà la seva substituta, la periodista Cristina Puig, però és evident que la nova ha acceptat situar-se en allò que la productora El Terrat i TV3 han pactat: la nova etapa de “Preguntes freqüents” té “com a objectiu reforçar l’entreteniment a l’hora d’explicar l’actualitat“, segons un comunicat oficial. Reforçar l’entreteniment? Un cop més, ens tracten d’idiotes, com si l’audiència televisiva catalana necessités entretenir-se per a debatre la realitat. Quan assistíem a les entrevistes que Rosel feia a personatges incòmodes de l’actualitat (recordo especialment la que li va fer a Bussel·les a Valtònyc, d’on surt la fotografia que il·lustra aquest text), ho feia cara a cara, sense adminicles decoratius, no hi havia concessions a la distracció. Ens entreteníem per mitjà del coneixement, no abocant-nos a l’estupidització col·lectiva, com pretenen els dirigents televisius (amb Saül Gordillo i Vicent Sanchis al capdavant).

Diguem-ho ben fort: la societat catalana és prou madura i no necessita que la televisió del país la tracti com a nens tanoques. L’actualitat és tan crua com és, i l’entreteniment indolent hi sobra.

I tot això, us preguntareu, què té que veure amb la política? Doncs que a primers de desembre, el govern de la Generalitat (PdCat i ERC) va pactar amb el PSC i Ciutdanas una nova composició de la Corporació (CCMA). No ho veieu? Els partits del govern ens venen de paraula que estan fent el camí cap a una República, però per darrere pacten amb els seus adversaris per al control d’un mitjà tan important com és la televisió. Per què? Perquè als partits del Procés ja els va bé tenir una televisió fossilitzada en l’entreteniment. I Laura Rosel els feia nosa.