CATALANES I CATALANS: A TV3 I CATALUNYA RÀDIO ENS VOLEN IDIOTES

 

 

Poca broma!
El nou director de TV3 ha dit que “vol despolititzar una part de la graella” de la televisió pública catalana “i oferir més entreteniment”.
Ho veieu tan clar com jo, veritat? Si la majoria de la graella de TV3 ja és pur entreteniment, el que vol dir aquest “geni” és que, tret dels informatius (vull suposar), tota la resta de la televisió catalana ha de ser per passar el temps, és a dir, un passatemps, una llista de programes superflus, complaents, més aviat condescendents, que facin riure l’espectador (o que facin riure als qui fan el programa, que no és el mateix) o, per dir-ho d’una sola manera, que tornin la seva audiència en una massa sense esperit crític.
Anava a dir que els directors dels mitjans públics catalans ens volen tornar a aquella època del “Ha!Ha!Ha!”, de quan els periodistes i/o còmics havien estat col·locats als llocs més elevats per part del govern de la Generalitat: Bibiana Ballbè havia de ser directora del Centre d’Art Santa Mònica; Miquel Calçada i Toni Soler van ser nomenats comissaris de la celebració del tricentenari de la derrota de 1714... En el meu llibre Contra la cooltura hi vaig dedicar diverses reflexions sobre aquest procés d’assimilació al riure, a la banalitat, a fer veure que la televisió catalana era una de les millors que es fan i es desfan, però sempre ocultant que això era mentida. Una absurda mentida.
Anava a dir que el govern i els partits polítics en general (els catalanistes i els constitucionalistes, els de dretes i els d’esquerres, que en això tots volen el mateix) volien tornar a aquella època de trivialitat mediàtica, però és que no n’hem marxat pas d'aquells temps: Toni Soler, Polònia, Llucià Ferrer, Empar Moliner, el Peyu i el Bricoheroes, concursos musicals que imiten programes de les cadenes privades, tertulians aferrats a la cadena que abans que comencin a parlar ja saps què diran, divertiment i més divertiment... I Sigfrid Gras diu que vol "despolititzar" la graella de TV3. És un cínic: el que vol dir és polititzar-la d'una manera que interessi als qui manen i a la veu dels amos, que Gras i Borda representen tan bé.
A Catalunya Ràdio passa exactament el mateix: programes on els seus locutors riuen les seves gràcies entre ells, en comptes de respectar els seus oients; dedicar a l’esport una informació sobredimensionada (especialment quan no hi ha notícies), fent programes de dues hores on es debat sobre la insubstancialitat absoluta del món de l’esport, alliberant-la i ocultant els diners que s’hi mouen immoralment; rebutjant com a la televisió de qualsevol esment d’una cultura que no sigui, ella també, condescendent, espectacular per espectacular, suposadament nobiliària...
No cal que continuï. He escrit massa vegades sobre això. I no hi ha solució possible, mentre tothom (sí, tu mateixa, amiga o amic) vagi votant aquests partits polítics que, per damunt de la seva ideologia, el que volen és fer servir els mitjans de comunicació com a una essència endormiscadora, que ens torni a tots uns apàtics que, finalment, riem amb les bromes idiotes de les que riuen els locutors i tertulians que van als estudis de Catalunya Ràdio i de TV3 a fer veure que Catalunya és el millor país del món. Després, surts al carrer i veus que això no és veritat. Però ja han aconseguit que sortim de casa desarmats, amb un somriure idiota dibuixat al rostre.
Poca broma? Cap ni una, collovaris!, que la cosa és molt seriosa. I estem dirigits per interessos bastards.

LAURA ROSEL: EL DOCTOR ORIOL MITJÀ ÉS EL PROBLEMA?

 

El passat 16 d’octubre, Laura Rosel, en el seu editorial del programa Els Matins, de Catalunya Ràdio (recordem-ho: la ràdio nacional de Catalunya), va carregar contra Oriol Mitjà. Va carregar contra ell amb una duresa extrema. Per què? Se suposa que la periodista responia unes declaracions fetes un dia abans en què l’investigador venia a dir que el govern català ha demostrat la seva incompetència en la gestió de la pandèmia, reblava específicament en contra de la falta d’humilitat (i de coneixements) de la consellera Vergés i, vatua l’olla!, demanava que, en unes futures eleccions, no permetem que aquests presumptes incompetents surtin escollits per a continuar enarborant la seva incompetència. Més clar, l’aigua.

 

Més enllà del soroll de les xarxes, d’aquests tuitaires de teclat fàcil que ens posem a favor d’un o d’un altre sense haver de demostrar la nostra pròpia competència (en epidemiologia, en aquest cas), l’editorial de Laura Rosel acarnissant-se sobre un entès en la matèria, és digna de perdre-hi dos o tres paràgrafs.

 

Abans que res, però, he de dir que, al meu modest entendre, és de sentit comú que el govern de la Generalitat ha demostrat incompetència en la gestió de la pandèmia. Si això d’incompetents fereix sensibilitats, ho podem dir d’una manera més lleugera: la seva gestió ha estat ineficaç en les residències de la gent gran, en les dotacions del servei d’atenció primària, en la tornada a les escoles dels alumnes, en les incoherències de les mesures que es dicten i allò que es deixa fer, i més i més. Incompetència o inutilitat. Una prova és que, des que el govern espanyol va suspendre l’estat d’alarma, i la gestió sanitària va passar a mans de la Generalitat, no hem anat a millor. Una altra prova és que, des d’aleshores, han anat dictant mesures que s’han tornat fallides per a frenar o per a invertir els índexs de propagació del virus. La prova final és que, ara, han tancat quinze dies els bars i els restaurants, entre d’altres mesures més o menys cosmètiques, però no s’han atrevit a impulsar-ne de més agressives. Tant se val si aquest govern és més “dels nostres” que si fos un govern “dels altres”: Oriol Mitjà no diu que siguin incompetents com a polítics independentistes, sinó incompetents com a administradors d’una situació sanitària tan complexa com la que vivim des de fa tants mesos.

 

La meva opinió, la que acabo d’expressar en el paràgraf anterior, però, és irrellevant, amb sentit comú o sense. El que resulta significatiu és que una periodista es posi en contra d’un epidemiòleg quan el metge diu coses que no agraden al govern de la Generalitat. Laura Rosel deia que les declaracions que havia fet Mitjà no ajudaven gens, “però gens” subratllava. I ella, com ho sap? Sota quins criteris científics opina, ella? Ella i tots els qui, per les xarxes, recolzen les seves paraules perquè pensen que, així, recolzen el govern català?

 

He gastat una mica de temps, indagant en els repertoris científics que trobes per la xarxa, i he comprovat que Oriol Mitjà té un currículum sobre la matèria de traca pirotècnica. Jo sóc el primer que he passat mitja vida a la universitat i sé que tenir el doctorat i publicar molts estudis no significa directament que tinguis raó. Però entre els qui fan tuits per les xarxes sense cap coneixement o els qui han demostrat una dedicació al problema sobre el que opinen, em decanto per una certa meritocràcia, què voleu que us digui? Us recordo que Catalunya, no fa gaire, va tenir un president de la Generalitat que a penes havia acabat els estudis preuniversitaris, que amb prou feines parlava la llengua catalana (tot i que és cert que s’hi esforçava) i que, per dir-ho tot, no va ser president pels seus coneixements, sinó per haver ascendit al màxim poder en la cúpula d’un partit polític. En conseqüència, per més independentista que un sigui, quan ens enfrontem a un virus que està deixant tantes víctimes als hospitals (els morts i els pacients amb seqüeles) i als carrers (la pobresa dels qui ja fregaven la pobresa), faig poc cas d’una periodista que surt a salvar la ineficàcia provada d’un govern amb la vella tàctica de desacreditar el que ha fet mèrits per dir el que li sembli més oportú.

 

Quina decepció, la Rosel. Quan la van fotre fora del programa “Preguntes Freqüents” de TV3, vaig fer un text d’urgència perquè em pensava que era d’una altra pasta. Però la seva incorporació als Matins de Catalunya Ràdio, substituint Mònica Terribas, ja va ser lletja. Però ara s’entén tot: la Terribas va dir que plegava perquè “l’engranatge grinyola”, en una clara referència a les pressions que rebia per part del govern per dir unes coses i callar-ne unes altres. Ara ja sabem que quan Laura Rosel va acceptar de substituir-la venia carregada de greix perquè l’engranatge deixés de grinyolar