GERARD PIQUÉ, EL CATALÀ I ELS ALTRES

    Gerard Piqué es retira de la pràctica del futbol com a un triomfador en el seu ofici. I el país no fa més que parlar d’ell, i jo també ho faig, com tots aquells que per les xarxes es queixen del rebombori causat per la retirada d’un futbolista sense subratllar que la seva queixa s’acumula a la tendència general. Aquest no és el tema que vull tocar.   Gerard Piqué sembla un noi consentit, de “casa bona”, amb … Read More

El patronat de la Fundació Tàpies fa trampes

  Ha sortit la convocatòria del concurs per a dirigir la Fundació Tàpies de Barcelona. Podeu llegir les bases en aquest enllaç. I vull fer algunes consideracions. I una crítica rotunda a la composició del jurat que ha de determinar el proper director o directora de l’equipament cultural. Una de prèvia. 1) Hauríem d’alegrar-nos-en? En condicions normals, segur que sí; es tracta d’un equipament que està esperant retrobar els seus períodes d’excel·lència. I feia molts mesos que la fundació no … Read More

El grafits, el pas del temps i la hipocresia

  Això dels grafits urbans i del rebuig social que originen és una causa perduda. Ho sé molt bé. La campanya institucional “Barcelona, posa’t guapa” va fer molt mal: va posar en l’imaginari la idea que la ciutat ha d’estar neta, com si la netedat fos neutral, com si l’estat de les parets fos un símptoma d’igualtat. És a dir, a Barcelona i a totes les ciutats fa anys que s’expulsa ciutadans i comerços en favor del turisme i/o de … Read More

CATALANES I CATALANS: A TV3 I CATALUNYA RÀDIO ENS VOLEN IDIOTES

    Poca broma! El nou director de TV3 ha dit que “vol despolititzar una part de la graella” de la televisió pública catalana “i oferir més entreteniment”. Ho veieu tan clar com jo, veritat? Si la majoria de la graella de TV3 ja és pur entreteniment, el que vol dir aquest “geni” és que, tret dels informatius (vull suposar), tota la resta de la televisió catalana ha de ser per passar el temps, és a dir, un passatemps, una … Read More

LES PERSONES I LES OBRES D’ART. LA MEDICINA I LA RESTAURACIÓ

    Al Museu de Belles Arts de Bilbao hi ha, ara mateix, una exposició en què es mostren un conjunt molt nombrós d’obres de la col·lecció del museu que han estat restaurades a través del finançament d’Iberdrola. L’empresa del ram elèctric forma part del patronat del museu des del 2001, i en els darrers 9 anys ha finançat la restauració de moltes (subratllo: moltes) peces d’art.   Avui, passejant-me per les sales on ensenyen una part d’aquestes restauracions (tan … Read More

M’ESTRENO SOTA LA DUTXA. RECUPERAR EL TEATRE INDEPENDENT!

Divendres passat vaig tenir una il·luminació. Encara he de reflexionar-hi, però vull fer-ne un primer avançament, que arribarà al final d’aquest escrit curt.   Vam anar amb la Montse fins a Agramunt per assistir a l’estrena d’una obra de teatre que ha preparat la companyia Cassigalls, de Juneda: M’estreno sota la dutxa. Errar per l’obra poètica de Guillem Viladot. Em van dir que, abans de l’estrena, l’obra ja tenia un calendari d’actuacions molt ple per les terres de Ponent. Però … Read More

GUILLEM VILADOT NO ES MEREIX AQUEST OPROBI, SENYOR ARAGONÈS

      La controvèrsia originada aquests darrers dies per la negativa de la Generalitat a commemorar el Centenari Guillem Viladot de manera oficial té moltes arestes. En voldria exposar algunes.   Però n’hi ha una d’incontrovertible: pel Departament de Cultura i per la Generalitat en pes (atès que les commemoracions oficials pengen de Presidència)   Guillem Viladot és una figura de segona categoria.   Ho demostra que, en la selecció de commemoracions oficials que ha fet el govern en … Read More

SENSE ELECTRICITAT? QUIN MÓN MÉS FRÀGIL QUE HEM CONSTRUÏT!

  Quan marxi la llum, els pobres seran els menys perjudicats. Ells ja estan acostumats a la falta d’opulència lumínica, calòrica, comunicativa, dinerària i totes aquestes coses que, quan siguem a les fosques, notarem els privilegiats que encara podem anar a treure diners d’un caixer automàtic.   A les oficines bancàries ara ja no dispensen els nostres diners, aquells que presumptament custodien. És com si es quedessin els nostres sous, i quan anem a pidolar diners en metàl·lic ens deriven … Read More

AIXÒ NO ÉS CENSURA, PEYU (La cultura de la riota, encara)

  Quin enrenou que s’ha muntat amb la denúncia de l’humorista Peyu perquè TV3 havia decidit eliminar un gag del seu programa “Bricoheroes”! I uns es posen al seu favor i uns altres a favor del director de la televisió (posar-se a favor de Vicent Sanchis ha de fer molt mal de ventre) perquè el gag és masclista.   Jo voldria dir que, al meu parer, ni l’un ni l’altre. Perquè, en realitat, aquí no n’hi ha hagut de censura. … Read More

L’ART TAMBÉ POT SER UNA FESTA (GUSTATIVA)

    (En español, debajo)   Un escrit d’urgència (i conseqüentment curt) per explicar que avui mateix s’inaugura una exposició de Diego Rey a la fundació Lo Pardal d’Agramunt. El museu Lo Pardal mostra, estudia i divulga l’obra poètica i objectual de Guillem Viladot, un personatge realment interessant en el paisatge de l’art català de la postguerra que, entre més, va contribuir a convertir Catalunya en un focus primordial en la concepció i expansió de la poesia concreta, al costat … Read More

ESCRIDASSAR COLAU O ESCRIDASSAR ELS NOSTRES

  Jo no hi era, però diuen que, a la festa major de Gràcia, la gent que havia anat a escoltar el pregó de Jordi Cuixart va escridassar Ada Colau i no va deixar que l’alcaldessa de Barcelona digués el que se suposa que anava a dir. També diuen les cròniques que, aleshores, Cuixart va tornar a agafar el micròfon i va fer una defensa de les “lluites compartides i de sumar més”, i va afegir que Colau, Eloi Badia … Read More

ART PÚBLIC A BELLTALL. L’ESTILITA DE MATEO VILAGRASA

  Les ciutats —i les rotondes de les carreteres— estan acostumades a impregnar-se d’art públic o art urbà. Em refereixo a escultures posades en places i parcs que poden ser antigues o encàrrecs contemporanis. Ara, en parlar d’això, tinc la temptació de parlar d’aquests encàrrecs, de la poca originalitat dels polítics i dels artistes a l’hora d’engalanar les ciutats, de la repetició que es produeix, del decorativisme pel decorativisme en què es cau, de l’amiguisme polititzat que succeeix, però no … Read More

Joan Miró en los tiempos del arte

Este es el primer capítulo del catálogo/libro “Joan Miró. Orden y desorden”, con motivo de la exposición homónima que comisarié en el IVAM en 2018. La obra de Joan Miró está viva. Y él sigue vivo a través de ella. No son afirmaciones surgidas desde una visión exaltada y romántica de lo sublime del arte. Todo lo contrario. El paso del tiempo puede ser un lastre para muchos artistas, que son colocados en el museo como una especie de mausoleo, … Read More

A PROPÒSIT DE LA CAPELLA SANT ROC DE VALLS

  A propòsit de la conversió de la Capella de sant Roc de Valls, antic espai dedicat a les arts visuals, en un centre que recollirà la memòria (vull pensar que la memòria activa) del gran compositor Robert Gerhard, he escrit aquestes consideracions. Respecto moltíssim les opinions que han expressat crítics i artistes, i les campanyes (minoritàries, com tot el que passa en el nostre ambient cultural, ai las!) que reclamen que la Capella continuï amb la seva programació d’art … Read More

PETIT DIETARI DE LA MEVA PANDÈMIA: MARÇ 2020

13 de març de 2020 Porto més d’un mes amb una crisi asmàtica que m’ha revingut de cop. Ahir no vaig poder anar a la concessió dels premis ACCA i he hagut d’anul.lar moltes coses perquè si no respires bé, la fatiga no et deixa ni pensar ni parlar en condicions. No és que sigui greu, d’entrada, però és molt cansat. Però no ho explico per fer pena, que ja sabeu que sóc guerrer de mena. (rodolí) Però avui la … Read More

LA VIOLENCIA Y LA ESTULTICIA DE SUS INTÉRPRETES

  “Al río que todo lo arranca lo llaman violento, pero nadie llama violento al lecho que lo oprime.” Bertolt Brecht     No me extenderé en retóricas y en didactismos innecesarios. Cada uno puede pensar lo que quiera sobre las jornadas de lucha a las que estamos asistiendo a raíz del encarcelamiento de Pablo Hasél. Escribo pensar, no sentir o opinar fugazmente a través de un tweet. Porque denunciar “los disturbios”, “el vandalismo”, los contenedores quemados o los ataques … Read More

QUE AQUEST COP NO HI HAGI FOTOGRAFIA DE LA VERGONYA!

Des de fa molts anys que el diari dels Godó fa una fotografia dels candidats que es presenten a les eleccions, una foto que es fa la jornada “de reflexió” i que surt publicada al diari el dia de les votacions. I allà hi van tots i totes, des de 1984, pensant que no s’han de trencar certs consensos i que, si surten a la fotografia, potser no arreplegaran cap vot més, però almenys no en perdran cap per part … Read More

Comisariar una exposición sin tener a Žižek al lado

Empiezo por unas preguntas. ¿Para comisariar una exposición de artistas contemporáneos es imprescindible haber leído a filósofos contemporáneos? ¿Es fundamental basar el hilo argumental del proyecto curatorial en las ideas de unos pensadores, a pesar de que esas ideas tengan poco —o nada— que ver con lo visual/artístico? ¿El proyecto curatorial contemporáneo consiste en adaptar aquellos pensamientos filosóficos a una sala de exposiciones; consiste, de alguna forma, en ilustrar con piezas o proyectos de artistas las hipótesis desplegadas en forma … Read More

“Les mares no”: una gran novel·la sobre la maternitat desobedient

  Quina sorpresa la novel·la Amek ez dute, de Katixa Agirre, que he llegit en la seva versió catalana, Les mares no (de Pau Joan Hernández, Amsterdam, setembre 2020). Més que una sorpresa és una successió de sorpreses. I no em refereixo a sorpreses narratives, a girs propis d’un relat que, com se suggereix a la contracoberta, podria fer pensar en una novel·la d’investigació arran de la mort de dos nens a mans de la seva pròpia mare. Les sorpreses … Read More

ANTHONY BLUNT, ¿TRAIDOR O HÉROE?

Hace aproximadamente un año, la figura del historiador del arte Anthony Blunt cobró actualidad a raíz de la serie de televisión The Crown, centrada en la vida de Isabel II, la actual monarca británica. En un episodio de la tercera temporada se explicaba que, en 1964, el gobierno del Reino Unido descubrió que Blunt era un espía soviético. Un espía que, no solamente se había labrado un prestigio como historiador del arte, sino que, fruto de ese mismo prestigio, se … Read More

VOSTÈ ÉS CUPAIRE, OI?

Un periodista em vol fer una entrevista per videoconferència. Estriparé el final: aquesta entrevista mai no va arribar a ésser. Però torno a començar: un periodista em vol fer una entrevista per videoconferència. No sé què vol, no sé si ell sap què vol, si sap alguna cosa de mi, si pensa que tinc alguna cosa interessant a aportar. Se suposa que la cosa anirà sobre el món de l’art i de la cultura, un altre supòsit no sembla massa … Read More

LAURA ROSEL: EL DOCTOR ORIOL MITJÀ ÉS EL PROBLEMA?

  El passat 16 d’octubre, Laura Rosel, en el seu editorial del programa Els Matins, de Catalunya Ràdio (recordem-ho: la ràdio nacional de Catalunya), va carregar contra Oriol Mitjà. Va carregar contra ell amb una duresa extrema. Per què? Se suposa que la periodista responia unes declaracions fetes un dia abans en què l’investigador venia a dir que el govern català ha demostrat la seva incompetència en la gestió de la pandèmia, reblava específicament en contra de la falta d’humilitat … Read More

PER QUÈ CONTINUO TREBALLANT? (+ESP) (+ENG)

La crítica d’art Gisela Chillida va convocar alguna gent del món artístic i cultural amb la següent pregunta “Per què continues treballant?” Aquesta va ser la meva resposta. En el portal A*Desk podeu trobar totes les respostes i les reflexions de la Gisela.   CATALÀ 1. El primer és prendre consciència que el que fem en l’àmbit cultural és treballar. És a dir venem la nostra força de treball a algú que se n’aprofita, una institució pública o privada. Que … Read More

L’AFECCIÓ ESCLAVA PER L’ART

  Avui no vull parlar dels altres, vull parlar de mi; de fet, sempre parlem de nosaltres, ja ho sé; però vull dir que la reflexió que vull fer m’ateny a mi, només a mi i, en tot cas, als qui us pugueu sentir partícips dels meus dubtes, de les meves recances. Els qui llegiu això i no us sentiu concernits per les meves sensacions, perfecte; no vull crear debat, menys encara polèmica de cap tipus. El punt de partida … Read More

LA CULTURA NO ÉS PER TOTS IGUAL

      El meu últim article a VilaWeb ha propiciat alguns comentaris (uns públics, i fets des de l’amistat, que agraeixo; uns altres públics, i malsonants, que em rellisquen) que posaven en qüestió la meva crítica a la campanya #laculturaessegura.   No us faré perdré massa el temps, perquè si no m’he sabut explicar fins ara, no podré fer-ho millor avui. O, encara que ho faci, alguns continuareu estant en contra de la meva posició crítica davant d’una cultura … Read More

L’ESTÀTUA DE COLÓN, LES PLAQUES I ELS CONTEXTOS

    1. Els qui diuen que no cal desmuntar o enretirar l’estàtua de Colón, però sí que s’ha de posar una placa que expliqui el context històric, com Ada Colau, haurien de saber que les plaques que contextualitzen també estan carregades d’ideologia.   En aquest cas, potser caldrien dues plaques, pel cap baix: una que expliqui que Colón va iniciar una operació que va suposar l’assimilació o, pitjor, l’assassinat de la població indígena del continent americà. I una altra … Read More

EL DESENCANTO (1976): LA(S) AUSENCIA(S) COMO SENTIDO

    Astorga, 28 de agosto de 1974. En una plaza de aquella ciudad se realiza un homenaje póstumo al poeta Leopoldo Panero, oriundo de la misma y fallecido doce años antes en Castrillo de las Piedras, con la asistencia de su viuda, Felicidad Blanch, y dos de sus hijos, Juan Luis Panero y Michi Panero. Se descubre una estatua dedicada a Panero y una voz en “off” diserta sobre las relaciones del poeta con la ciudad. A partir de … Read More

TV3: QUAN LA BANALITAT ES TORNA MALDAT

      Una nota breu per a un fet que a mi em sembla irresponsable, d’un grau d’ignomínia que no sé si programes de la televisió escombraria que tan denostem seria capaç d’igualar. Cap al final del programa “Planta baixa” d’avui (dilluns, 8 de juny) han fet un concurs amb diverses preguntes que havien de respondre els espectadors; dic que havien de fer-ho perquè ningu no ho ha pogut fer atès que el sistema informàtic no funcionava, però això … Read More

TERRORISME I TERROR, ELS TANCS I EL PODER

  La paraula terrorista ha tornat a l’actualitat, si és que mai ha deixat de ser pronunciada per un o per un altre. L’ha dita el president dels Estats Units respecte a les protestes per l’assassinat de George Floyd portades a terme pels grups antifeixistes nord-americans; l’ha escopida Cayetana Alvárez de Toledo en contra del pare de Pablo Iglesias; el president de VOX l’ha insinuada en relació al partit Unidas Podemos… Segur que, mentre escric aquest text, algú més amb … Read More

LA MEVA LLIBERTAT COMENÇA QUAN LA SALUT DEL MEU VEÍ ESTIGUI GARANTIDA

Confesso que, durant tot el confinament, una de les coses que més m’ha irritat i m’irrita són les reivindicacions encartonades de la llibertat individual. “Jo no porto mascareta perquè sóc lliure”, diuen els gamarussos; “ens hem trobat en una festa de vint amics perquè som lliures”, diuen els pallussos egoistes; “m’estic banyant en una platja atapeïda perquè em surt dels ous”, diria un cretí… Com cretins són tots aquells que han anat a petonejar-se i a abraçar-se prop de Balaguer: … Read More

L’ÚLTIMA DECISIÓ DE P, L’ARTISTA A PUNT DE SER INTUBAT

    — Ets tu, W? Volia parlar-te perquè aquesta tarda diu que m’intubaran, i em sedaran, és clar, i ja saps què pot suposar això…   — Però…, si ahir a la tarda la teva dona ens va dir que estaves molt animat, que t’havies començat a trobar millor, que tenies molts projectes al cap… bé, si els metges creuen que t’han d’intubar és que pensen que és el millor per…   — Escolta, em canso molt parlant, deixem-nos … Read More

A PAGÈS: AQUEST TO NOBILIARI DE L’ART

      La primavera del 2018 va ser molt plujosa a la zona dels altiplans dels Comalats, un territori de secà. Arran d’allò, moltes construccions rurals (marjades, cabanes…) van patir. Aleshores, vaig publicar a la revista Bonart aquest article que, mal m’està dir-ho, és un dels que em sento més orgullós, primer, perquè explica l’afecció que sento per Belltall i les seves contrades, pel món rural com a nova utopia, i segon, perquè també explico que tantes vegades el … Read More

LOS MUSEOS NO PUEDEN SER COMO LOS ESTADIOS DE FUTBOL.

  Me pregunto si ese deseo de abrir museos, centros de arte, los lugares de la cultura institucional en general, no debería ir acompañado de alguna reflexión en paralelo, de algún tipo de distanciamiento. Me pregunto si el mundo de la cultura, el del arte contemporáneo, no debería ser capaz de diferenciarse, en plena pandemia, o empezando a salir de ella, de todos aquellos sectores de la sociedad (parte de ellos, los más vociferantes, de la más rancia derecha carpetovetónica) … Read More

VINT-I-UNA MANERES DE PENSAR L’ART O UNA INVITACIÓ AL DEBAT. (SOBRE LA CRÍTICA D’ART CATALANA)

  Nota prèvia: El maig de 2012, els col·legues Jordi Font, Magdala Perpinyà i Narcís Selles havien de dirigir una col·lecció de llibres d’assaig dedicada a les pràctiques i disciplines artístiques contemporànies. La col·lecció s’havia de dir Mot d’Obra, l’editorial que estava disposada a tirar-ho endavant Llibres del Segle i per al primer volum els directors de la col·lecció havien demanat a 21 professionals de la crítica d’art catalana un text (ja publicat o inèdit, crec recordar) com a reflexió … Read More

QUE JAVIER CERCAS ES DE DERECHAS, LO INTUIAMOS; QUE MIQUEL ICETA VAYA POR EL MISMO CAMINO, TAMBIÉN.

Me parece erróneo molestarnos cada vez que Javier Cercas profiere una frase hiriente en contra del independentismo. Es verdad que la última es de órdago: resulta que se sintió peor el 1 de octubre de 2017 que estos largos y aciagos días de pandemia. En realidad, el problema no es que lo diga, sino que seguro que es verdad. Cercas se siente mal ante todo lo que suponga un ataque al orden establecido español. Y, tras la transición, no ha … Read More

L’ART COM A TRINXERA. L’ART COM A COMPROMÍS

1. No, la pintura no está hecha para decorar las casas. Es un instrumento de guerra ofensiva y defensiva contra el enemigo. (Picasso)   L’artista, abans que artista, és ciutadà i ciutadana. Hi ha ciutadans que només es preocupen de la vida comunal quan li toquen la seva pròpia estabilitat. O la seva propietat. Si no, esdevenen éssers amorfs, egoistes, falsament apolítics. Hi ha artistes que també. Hi ha ciutadans que, contràriament, entenen que la seva vida està en relació … Read More

DEL TERRAT A SERRAT, I VICEVERSA. I L’ADA COLAU?

NOTA: Avui, 2 de maig, sobre les dues de la tarda, Ada Colau ha anunciat que es cancel·lava el projecte. ÉS UNA VICTÒRIA DE TOTS ELS QUI HEM DENUNCIAT LA BANALITAT DE LA INICIATIVA. El comunicat de l’alcaldessa mereix un comentari assossegat. Serà un altre dia. El concert (més aviat, “event”) “Barcelona, en ens sortirem” ha nascut tocat de mort. Ahir en parlava. Després que ahir nit comencessin a despenjar-se molts dels grups o solistes que estaven anunciats (finalment, han … Read More

LA BANALITZACIÓ NO HA MARXAT: BARCELONA POSA’T BONICA

NOTA: Aquest text l’he penjat al matí de divendres 1 de maig, al vesprre hem sabut que Txarango, Catarres i Sopa de Cabra han renunciat a participar en la iniciativa de l’ajuntament en saber els diners que s’hi invertien. També és molt interessant un post que ha penjat Lluis Gavaldà al seu FB on explica que a ell (no sé si a ell o a Els Pets) l’havien convidat, però que va expressar reticències. I que no n’ha tornat a … Read More

PAPERASSA INÚTIL. L’ESTUDI EN L’ÈPOCA ANALÒGICA

  Una de les coses que hem fet, la Montse i jo, aquests dies del confinament ha estat ordenar l’estudi. Feia mesos que estava abandonat, culpa meva, ho reconec. Havia encadenat molts projectes continuats en els darrers cinc anys, el darrer l’exposició “Miró, ordre i desordre” a l’IVAM, i s’havien anat amuntegant llibres, documents, material exposat o descartat de tots aquests projectes. Sense comptar els llibres i més llibres que no ens caben ni a la ciutat ni a Belltall. … Read More

El virus es la corona: el besamanos, el inviolable y los equidistantes

No hablaré del virus, no hablaré del virus, no hablaré del virus … Pero sí hablaré de la corona, vírica también, y mucho! Estos días, confinado en casa desde hace tiempo -soy persona de riesgo por problemas respiratorios previos-, he tenido una revelación: la sanidad pública debería habernos protegido de las bacterias, microbios y virus monárquicos que desde 1975 están infectando  nuestra vida. Desde que el dictador Franco Bahamonde traspasó su sistema fascista a los Borbones, que la infección recorre … Read More

DE FANATISMES… I EL TEU MÉS… A L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

La infinita estupidesa de les masses em tornen indulgent amb les inidividuals, per més odioses que puguin ésser. (Flaubert) No estic d’acord amb Flaubert. Les individualitats em preocupen més que les masses, perquè si els individus i les indivídues tinguessin criteris movibles, les masses podrien acostar-se a la equanimitat. Dies intensos on tot esclata, coses submergides, actituds irascibles. I la raó, mor. I emergeix el fanatisme, de petita escala, que consti, que no vull exagerar. Però el fanatisme de petita … Read More

PREGUNTAS: SOBRE DEONTOLOGÍA CULTURAL

¿Te puedes dedicar a temas artísticos y sentirte útil? ¿Aunque hables del arte de tu tiempo y que poca gente te            entienda? ¿O que mires el arte del pasado y lo quieras desmitificar —o resituar—  por su relación estrecha con los poderes de todo tipo que lo encargaron, compraron e instrumentalizaron? ¿Puedes mantener la idea de que el arte es una herramienta transformadora en la soledad de una minoría? ¿Se puede escribir para una publicación … Read More

SOBRE EL COMPROMÍS I LES PÈRDUES QUE ARROSSEGA. Una anècdota

He deixat passar un temps per explicar una anècdota personal que em dol, però de la que no em sento responsable; és a dir, em sento plenament responsable de les opinions polítiques que expresso en públic (en aquest blog, en mitjans periodístics, a les xarxes) i n’accepto les conseqüències, però són els altres els qui haurien d’explicar la seva deontologia personal, íntima i comunal. El passat mes de març vaig recordar al meu mur de Facebook la figura de Salvador … Read More

EL MACBA, UN CERT TUF DE PROVINCIANISME (El museu mai no serà nostre?)

Enmig de les discussions sobre si el MACBA s’ha d’ampliar a La Capella o ha de fer-s’hi un CAP pel Raval, surt el director del museu i presenta el cicle d’exposicions per a la temporada vinent. La Maria Palau ho explica aquí. Enmig d’un conflicte en què el MACBA ha de demostrar la seva implicació amb el barri, la ciutat i el país, es programen exposicions que podries trobar en qualsevol museu anglosaxó o centreeuropeu. No és que no hi … Read More

EL MACBA I L’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA: PROPOSO UN ARMISTICI

1. Prou manifestos en favor del MACBA! Prou manifestos en favor del CAP al Raval! Més encara: Prou manifestos en contra del MACBA! Perquè de manifestos en contra de l’assistència sanitària em sembla que no n’hi ha hagut cap. Perquè tots entenem que cap CAP és prou. En canvi, creix una onada d’envestides en contra del museu, explícites o implícites, que voldria argumentar en el punt 2 d’aquest nomanifest. Prometo que no tornaré a signar cap manifest sobre aquest assumpte. … Read More

LA FUNDACIÓ MIRÓ COM A SÍMPTOMA DOLORÓS. Quan el museu cuida més les obres d’art que les persones

Estampo això al meu blog tot i que alguna publicació comercial m’havia demanat un article d’opinió. La raó és que aquest és un text molt personal i que escric des de la pena íntima. Pena particular perquè la Fundació Joan Miró (una institució per a la qual he treballat molt, des de fa molts anys, on hi tinc molt bons amics) acaba de despatxar a sis persones que conec, unes amb més intensitat que d’altres, i de les quals en … Read More

ELEGIA PEL DESNONAMENT DE LAURA ROSEL. TV3, LA PERMANENT ESTUPIDITZACIÓ

    “LA TELEVISIÓ ÉS EL MIRALL ON ES REFLECTEIX LA DERROTA DE TOT EL NOSTRE SISTEMA CULTURAL.” (Federico Fellini)   TV3 ha fulminat Laura Rosel com a presentadora d’un dels pocs programes (“Preguntes freqüents”) que desentonaven de la banalització que presideix des de fa tants anys la graella de la televisió catalana. Què ha fet malament, Laura Rosel? El problema no és d’audiències, ben al contrari, ella ha fet pujar la ràtio que tenia el programa quan el va agafar. … Read More

ALGUNAS (DE MIS) VERDADES SOBRE JAUME PLENSA

        En los últimos días me he encontrado en varias conversaciones en las que se debatía sobre la obra de Jaume Plensa y sobre la idoneidad de su exposición en el MACBA. Y algunos incluso han mostrado su perplejidad por mi oposición a la exposición en el MACBA y mi poca aceptación de la obra del artista catalán. En este texto, intento resumir algunos de los puntos que sustentan esa oposición y ese rechazo. Acepto, por supuesto, … Read More

EL ARTE INCÓMODO. LORENZA BÖTTNER EN LA VIRREINA

En la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona puede verse una exposición de altísima trascendencia. O, al menos, a mí me lo parece. No porque la exposición “Lorenza Böttner. Rèquiem per la Norma” cumpla con los requisitos convencionales de la teoría de einfühlung, del disfrute catártico del arte, de la expresión de la belleza y todos tantos topicazos que se siguen transmitiendo des del triunfo de las revoluciones burguesas (y que bebían de antes, de los gustos nobiliarios) hasta … Read More

JOAN MIRÓ, SECUESTRADO

Joan Miró fue tentado por el régimen franquista en más de una ocasión. Como Picasso hacía un trabajo bestial de denuncia de la dictadura por todo el mundo, algunos mandatarios fascistas se acercaban a Miró para intentar ganarle de alguna manera a las hordas del franquismo. En 1959, por ejemplo, el artista recibió el Gran Premio de la Fundación Guggenheim en la Casa Blanca de manos del presidente Eisenhower y, en ese mismo acto, el embajador español, José María de … Read More

El CoNCA, el MACBA i el vàter de Brecht

“Si la gent vol veure només les coses que poden entendre, no haurien d’anar al teatre: haurien d’anar al lavabo.” (Bertolt Brecht) Quan Ferran Mascarell va arribar a la Conselleria de Cultura, l’any 2010, va començar a destruir coses que havien costat molt d’engegar. Una d’elles va ser el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), en el qual s’havia posat molta il·lusió per acabar amb les aviciadures de polítics i funcionaris en el camp de la … Read More

RANCIÈRE I LA POLÍTICA A TRAVÉS DE XAVIER BASSAS

1.Per motius de feina (l’exposició “Joan Miró, ordre i desordre” a l’IVAM, que tanca el proper 17 de juny; la direcció del llibre “Pintura catalana. Les avantguardes” per Enciclopèdia Catalana, que és en fase de confecció; la universitat, sempre la universitat), he tingut abandonat el meu bloc. I això que hi ha diverses coses que voldria estampar-hi. I la primera és unes breus re exions sobre el llibre “Jacques Rancière. L’assaig de la igualtat”, de Xavier Bassas, que vaig llegir … Read More

SOBRE EL ODIO Y EL DELITO

Imagínese que ve un hombre con una nariz de payaso junto a un policía armado. El gesto del payaso no es rabioso, no es violento; por el contrario, es irónico o sarcástico, previo a la sonrisa. La figura del payaso, de hecho, siempre ha tenido una posición contestataria. Los grandes payasos de la historia crearon unos personajes que se enfrentaban al mundo, al orden establecido, aunque lo escenificaran mediante la pelea con una silla o cualquier otro objeto, sólo hay … Read More

DONES, ART, UNIVERSITAT I LLUITA DE CLASSES: 8 de març de 2018

  Des que el març de 1993 em vaig incorporar a la plantilla docent del departament d’art de l’Autònoma he tingut el privilegi de tenir davant meu, a les seves aules, les d’elles i ells, una gran quantitat d’alumnes, dones i homes. Però, sobretot, dones. No sé quina és la proporció exacta, però des d’aquella època fins ara, el setanta per cent d’alumnes, pel cap baix, han estat dones. En la darrera dècada, la asimetria ha crescut, i molt. En … Read More

BARCELONA, CAMBRILS, LES VÍCTIMES. UNA REFLEXIÓ DES DE LA COMMOCIÓ.

      21 d’agost de 2017 Escric per mi. I per qui vulgui llegir-ho, és clar. Necessito expressar les incerteses de tot plegat. Però no pretenc entrar en debat, ni donar lliçons. De fet, el meu cap és ple de molt poques veritats i, en canvi, de molts dubtes. Tot i no haver trepitjat encara Barcelona i Cambrils, llocs tan habituals en la meva vida, tinc una commoció interna. El que ha passat és molt gran, gran de greu, … Read More

UN ARTISTA HACE VISIBLE A UN ANARQUISTA

  Paso previo: la Virreina vuelve a dar una lección de agilidad en la programación de un centro público de la ciudad de Barcelona. Presenta una exposición de nivel estratosférico, la de Paula Rego, titulada “Léxico familiar” al lado de la exposición que quiero comentar en estas líneas. Además, en la Virreina hay actividades que van más allá de las exposiciones, que interrogan a los individuos y, por tanto, a la ciudad. El artífice de todo eso es Valentín Roma … Read More

MERITOCRÀCIA, PLUTOCRÀCIA, ASSEMBLEARISME EN LES ARTS CATALANES

    Fa uns dies vaig penjar al meu mur de Facebbok un post a propòsit del concurs per a la direcció d’Hangar on deia això: He llegit les bases del concurs per a proveir la direcció d’Hangar i de la Fundació Privada AAVC. I no entenc com pot ser que la resolució del concurs recaigui, exclusivament, en els membres del patronat de la tal fundació. Vull dir que no entenc que una de les lluites per aconseguir bones pràctiques … Read More

EXPUESTO, EL OBJETO ES CASTRADO. APUNTES SOBRE ARTE Y POLÍTICA

“una exposición [consiste en colocar] objetos que no bramarán, no hederán, no se despelotarán, no pedorrearán, no escupirán, no proferirán heridas, no las recibirán, serán sacados de su línea de actividad viva por el hecho de figurar en una ‘exposición’ […] expuesto el objeto es castrado, extraído del dinamismo orgánico que lo produjo y entregado a las masturbaciones mezquinas de los burgueses que como pasmarotes pasan a contemplarlo como una percepción de lujo que se añade a sus fornicaciones mezquinas … Read More

PONGAMOS QUE HABLO (O NO) DEL PUNK. PONGAMOS QUE HABLO DE LA CRÍTICA

  Para gustos, colores; la opinión es libre; todo es según el color del cristal con que se mira… los dichos populares nos indican que no estamos obligados a creer lo que nos dicen los “expertos”, que el mundo del arte —el de las sensaciones— tampoco es una religión, no hay dogmas de fe inamovibles. Una exposición permite tantas opiniones como personas la vean a través de sus cristales propios. Así, pues, en el caso concreto al que me quiero … Read More

LA LÒGICA DE LA POLÍTICA, LA LÒGICA DE LA CULTURA.

  (Aquest és un fragment del discurs pronunciat el vespre del 26 de març de 2012, a l’auditori del MACBA, amb motiu de l’acte de lliurament dels PREMIS ACCA 2011.)   Primer reflexió: La lògica de la política no es la lògica de la cultura. La lògica de la política fa que quan un nou govern arriba al poder per mitjà de la legitimitat democràtica, es vegi autoritzat a fer tots aquells canvis que l’aritmètica dels vots li permet. La … Read More

RÈQUIEM PER “L’HORA DEL LECTOR”?

  Acabo de llegir que la televisió pública de Catalunya ha decidit cancel•lar l’emissió del programa “L’hora del lector”, un programa sobre llibres que dirigeix Emili Manzano des d’abril del 2007. La notícia especifica que “el canal 33 pensa en un nou format sobre literatura per substituir-lo”. Un nou format per substituir-lo? Ui, ui, ui… Ja hi tornem a ser. Algú, en un despatx ben il•luminat, ha pres la decisió que els qui seguíem el programa ens tornem a quedar … Read More

YO NO ERA INDEPENDENTISTA

Yo no era independestista. Lo escribo así, en español, una lengua en la que fui instruido en tiempos del Dictador y en la que he publicado varios libros y múltiples artículos y con la que me relaciono con gran cantidad de amigos y conocidos. No es mi lengua materna, lo es el catalán, y me siento orgulloso de dominarla. A pesar de la ya mencionada imposición. ¿Un ejemplo? Cuando estudiaba bachillerato, la profesora de biología me hizo salir al entarimado … Read More

ART I POLÍTICA: EL CAS DEL ROSTRE DE LA UAB

Incloc en aquest bloc algunes reflexions sobre un episodi viscut recentment a la meva universitat, el qual em permet exposar algunes consideracions d’ordre estètic i d’altres d’ordre polític. Allà va. * L’artista cubà/nordamericà Jorge Rodríguez Gerada, en tant que artista resident a la UAB, va fer un mural a la plaça Cívica de la universitat: “El rostre de la UAB”, es va dir l’obra. Jorge Rodríguez té una àmplia trajectòria, primer com a artista urbà pels carrers de NY i, … Read More

EL PLA BOLONYA: LA DISCUSSIÓ IMPOSSIBLE

Apropòsit de les salvatges càrregues policials que el 18 de març va fer la policia catalana contra estudiants, personal administratiu i professors (i tothom que passava per allà), se’m vénen al cap algunes pensaments, algunes sensacions… algunes pensacions. * Què fan les autoritats universitàries davant dels fets ocorreguts? Callar. El silenci sempre és l’arma dels pusil·lànimes. Els diaris expliquen que el portaveu d’Educació i Cultura de la Comissió Europea (CE) ha qualificat com a “lamentable” la violència que es va … Read More