RANCIÈRE I LA POLÍTICA A TRAVÉS DE XAVIER BASSAS

1.Per motius de feina (l’exposició “Joan Miró, ordre i desordre” a l’IVAM, que tanca el proper 17 de juny; la direcció del llibre “Pintura catalana. Les avantguardes” per Enciclopèdia Catalana, que és en fase de confecció; la universitat, sempre la universitat), he tingut abandonat el meu bloc. I això que hi ha diverses coses que voldria estampar-hi. I la primera és unes breus re exions sobre el llibre “Jacques Rancière. L’assaig de la igualtat”, de Xavier Bassas, que vaig llegir … Read More

SOBRE EL ODIO Y EL DELITO

Imagínese que ve un hombre con una nariz de payaso junto a un policía armado. El gesto del payaso no es rabioso, no es violento; por el contrario, es irónico o sarcástico, previo a la sonrisa. La figura del payaso, de hecho, siempre ha tenido una posición contestataria. Los grandes payasos de la historia crearon unos personajes que se enfrentaban al mundo, al orden establecido, aunque lo escenificaran mediante la pelea con una silla o cualquier otro objeto, sólo hay … Read More

DONES, ART, UNIVERSITAT I LLUITA DE CLASSES: 8 de març de 2018

  Des que el març de 1993 em vaig incorporar a la plantilla docent del departament d’art de l’Autònoma he tingut el privilegi de tenir davant meu, a les seves aules, les d’elles i ells, una gran quantitat d’alumnes, dones i homes. Però, sobretot, dones. No sé quina és la proporció exacta, però des d’aquella època fins ara, el setanta per cent d’alumnes, pel cap baix, han estat dones. En la darrera dècada, la asimetria ha crescut, i molt. En … Read More

BARCELONA, CAMBRILS, LES VÍCTIMES. UNA REFLEXIÓ DES DE LA COMMOCIÓ.

      21 d’agost de 2017 Escric per mi. I per qui vulgui llegir-ho, és clar. Necessito expressar les incerteses de tot plegat. Però no pretenc entrar en debat, ni donar lliçons. De fet, el meu cap és ple de molt poques veritats i, en canvi, de molts dubtes. Tot i no haver trepitjat encara Barcelona i Cambrils, llocs tan habituals en la meva vida, tinc una commoció interna. El que ha passat és molt gran, gran de greu, … Read More

UN ARTISTA HACE VISIBLE A UN ANARQUISTA

  Paso previo: la Virreina vuelve a dar una lección de agilidad en la programación de un centro público de la ciudad de Barcelona. Presenta una exposición de nivel estratosférico, la de Paula Rego, titulada “Léxico familiar” al lado de la exposición que quiero comentar en estas líneas. Además, en la Virreina hay actividades que van más allá de las exposiciones, que interrogan a los individuos y, por tanto, a la ciudad. El artífice de todo eso es Valentín Roma … Read More

MERITOCRÀCIA, PLUTOCRÀCIA, ASSEMBLEARISME EN LES ARTS CATALANES

    Fa uns dies vaig penjar al meu mur de Facebbok un post a propòsit del concurs per a la direcció d’Hangar on deia això: He llegit les bases del concurs per a proveir la direcció d’Hangar i de la Fundació Privada AAVC. I no entenc com pot ser que la resolució del concurs recaigui, exclusivament, en els membres del patronat de la tal fundació. Vull dir que no entenc que una de les lluites per aconseguir bones pràctiques … Read More

EXPUESTO, EL OBJETO ES CASTRADO. APUNTES SOBRE ARTE Y POLÍTICA

“una exposición [consiste en colocar] objetos que no bramarán, no hederán, no se despelotarán, no pedorrearán, no escupirán, no proferirán heridas, no las recibirán, serán sacados de su línea de actividad viva por el hecho de figurar en una ‘exposición’ […] expuesto el objeto es castrado, extraído del dinamismo orgánico que lo produjo y entregado a las masturbaciones mezquinas de los burgueses que como pasmarotes pasan a contemplarlo como una percepción de lujo que se añade a sus fornicaciones mezquinas … Read More

PONGAMOS QUE HABLO (O NO) DEL PUNK. PONGAMOS QUE HABLO DE LA CRÍTICA

  Para gustos, colores; la opinión es libre; todo es según el color del cristal con que se mira… los dichos populares nos indican que no estamos obligados a creer lo que nos dicen los “expertos”, que el mundo del arte —el de las sensaciones— tampoco es una religión, no hay dogmas de fe inamovibles. Una exposición permite tantas opiniones como personas la vean a través de sus cristales propios. Así, pues, en el caso concreto al que me quiero … Read More

LA LÒGICA DE LA POLÍTICA, LA LÒGICA DE LA CULTURA.

  (Aquest és un fragment del discurs pronunciat el vespre del 26 de març de 2012, a l’auditori del MACBA, amb motiu de l’acte de lliurament dels PREMIS ACCA 2011.)   Primer reflexió: La lògica de la política no es la lògica de la cultura. La lògica de la política fa que quan un nou govern arriba al poder per mitjà de la legitimitat democràtica, es vegi autoritzat a fer tots aquells canvis que l’aritmètica dels vots li permet. La … Read More

RÈQUIEM PER “L’HORA DEL LECTOR”?

  Acabo de llegir que la televisió pública de Catalunya ha decidit cancel•lar l’emissió del programa “L’hora del lector”, un programa sobre llibres que dirigeix Emili Manzano des d’abril del 2007. La notícia especifica que “el canal 33 pensa en un nou format sobre literatura per substituir-lo”. Un nou format per substituir-lo? Ui, ui, ui… Ja hi tornem a ser. Algú, en un despatx ben il•luminat, ha pres la decisió que els qui seguíem el programa ens tornem a quedar … Read More

1 2 3 4 5 6