EL DESENCANTO (1976): LA(S) AUSENCIA(S) COMO SENTIDO

    Astorga, 28 de agosto de 1974. En una plaza de aquella ciudad se realiza un homenaje póstumo al poeta Leopoldo Panero, oriundo de la misma y fallecido doce años antes en Castrillo de las Piedras, con la asistencia de su viuda, Felicidad Blanch, y dos de sus hijos, Juan Luis Panero y Michi Panero. Se descubre una estatua dedicada a Panero y una voz en “off” diserta sobre las relaciones del poeta con la ciudad. A partir de … Read More

TV3: QUAN LA BANALITAT ES TORNA MALDAT

      Una nota breu per a un fet que a mi em sembla irresponsable, d’un grau d’ignomínia que no sé si programes de la televisió escombraria que tan denostem seria capaç d’igualar. Cap al final del programa “Planta baixa” d’avui (dilluns, 8 de juny) han fet un concurs amb diverses preguntes que havien de respondre els espectadors; dic que havien de fer-ho perquè ningu no ho ha pogut fer atès que el sistema informàtic no funcionava, però això … Read More

TERRORISME I TERROR, ELS TANCS I EL PODER

  La paraula terrorista ha tornat a l’actualitat, si és que mai ha deixat de ser pronunciada per un o per un altre. L’ha dita el president dels Estats Units respecte a les protestes per l’assassinat de George Floyd portades a terme pels grups antifeixistes nord-americans; l’ha escopida Cayetana Alvárez de Toledo en contra del pare de Pablo Iglesias; el president de VOX l’ha insinuada en relació al partit Unidas Podemos… Segur que, mentre escric aquest text, algú més amb … Read More

LA MEVA LLIBERTAT COMENÇA QUAN LA SALUT DEL MEU VEÍ ESTIGUI GARANTIDA

Confesso que, durant tot el confinament, una de les coses que més m’ha irritat i m’irrita són les reivindicacions encartonades de la llibertat individual. “Jo no porto mascareta perquè sóc lliure”, diuen els gamarussos; “ens hem trobat en una festa de vint amics perquè som lliures”, diuen els pallussos egoistes; “m’estic banyant en una platja atapeïda perquè em surt dels ous”, diria un cretí… Com cretins són tots aquells que han anat a petonejar-se i a abraçar-se prop de Balaguer: … Read More

L’ÚLTIMA DECISIÓ DE P, L’ARTISTA A PUNT DE SER INTUBAT

    — Ets tu, W? Volia parlar-te perquè aquesta tarda diu que m’intubaran, i em sedaran, és clar, i ja saps què pot suposar això…   — Però…, si ahir a la tarda la teva dona ens va dir que estaves molt animat, que t’havies començat a trobar millor, que tenies molts projectes al cap… bé, si els metges creuen que t’han d’intubar és que pensen que és el millor per…   — Escolta, em canso molt parlant, deixem-nos … Read More

A PAGÈS: AQUEST TO NOBILIARI DE L’ART

      La primavera del 2018 va ser molt plujosa a la zona dels altiplans dels Comalats, un territori de secà. Arran d’allò, moltes construccions rurals (marjades, cabanes…) van patir. Aleshores, vaig publicar a la revista Bonart aquest article que, mal m’està dir-ho, és un dels que em sento més orgullós, primer, perquè explica l’afecció que sento per Belltall i les seves contrades, pel món rural com a nova utopia, i segon, perquè també explico que tantes vegades el … Read More

LOS MUSEOS NO PUEDEN SER COMO LOS ESTADIOS DE FUTBOL.

  Me pregunto si ese deseo de abrir museos, centros de arte, los lugares de la cultura institucional en general, no debería ir acompañado de alguna reflexión en paralelo, de algún tipo de distanciamiento. Me pregunto si el mundo de la cultura, el del arte contemporáneo, no debería ser capaz de diferenciarse, en plena pandemia, o empezando a salir de ella, de todos aquellos sectores de la sociedad (parte de ellos, los más vociferantes, de la más rancia derecha carpetovetónica) … Read More

VINT-I-UNA MANERES DE PENSAR L’ART O UNA INVITACIÓ AL DEBAT. (SOBRE LA CRÍTICA D’ART CATALANA)

  Nota prèvia: El maig de 2012, els col·legues Jordi Font, Magdala Perpinyà i Narcís Selles havien de dirigir una col·lecció de llibres d’assaig dedicada a les pràctiques i disciplines artístiques contemporànies. La col·lecció s’havia de dir Mot d’Obra, l’editorial que estava disposada a tirar-ho endavant Llibres del Segle i per al primer volum els directors de la col·lecció havien demanat a 21 professionals de la crítica d’art catalana un text (ja publicat o inèdit, crec recordar) com a reflexió … Read More

QUE JAVIER CERCAS ES DE DERECHAS, LO INTUIAMOS; QUE MIQUEL ICETA VAYA POR EL MISMO CAMINO, TAMBIÉN.

Me parece erróneo molestarnos cada vez que Javier Cercas profiere una frase hiriente en contra del independentismo. Es verdad que la última es de órdago: resulta que se sintió peor el 1 de octubre de 2017 que estos largos y aciagos días de pandemia. En realidad, el problema no es que lo diga, sino que seguro que es verdad. Cercas se siente mal ante todo lo que suponga un ataque al orden establecido español. Y, tras la transición, no ha … Read More

L’ART COM A TRINXERA. L’ART COM A COMPROMÍS

1. No, la pintura no está hecha para decorar las casas. Es un instrumento de guerra ofensiva y defensiva contra el enemigo. (Picasso)   L’artista, abans que artista, és ciutadà i ciutadana. Hi ha ciutadans que només es preocupen de la vida comunal quan li toquen la seva pròpia estabilitat. O la seva propietat. Si no, esdevenen éssers amorfs, egoistes, falsament apolítics. Hi ha artistes que també. Hi ha ciutadans que, contràriament, entenen que la seva vida està en relació … Read More

1 2 3 4 5 6