LA BANALITZACIÓ NO HA MARXAT: BARCELONA POSA’T BONICA

NOTA: Aquest text l'he penjat al matí de divendres 1 de maig, al vesprre hem sabut que Txarango, Catarres i Sopa de Cabra han renunciat a participar en la iniciativa de l'ajuntament en saber els diners que s'hi invertien. També és molt interessant un post que ha penjat Lluis Gavaldà al seu FB on explica que a ell (no sé si a ell o a Els Pets) l'havien convidat, però que va expressar reticències. I que no n'ha tornat a saber res més.

Aquests text té la seva continuïtat en aquest altre

 

Visca la banalització de la cultura! Tots junts cantem que som feliços i que la germanor regni en aquest món de virus informàtics i de virus mortals. Que torni el happy flowers, si és que mai havia marxat del tot...

 

Si hi havia algun brètol (comme moi même) que es pensava que, arran de la pandèmia, podríem replantejar algunes coses del món cultural; que podrien sorgir ni que fossin tímids intents de fugir d’allà d’on veníem, ara ja sabem que serà impossible o molt difícil. Almenys, els primers símptomes són alarmants: la conselleria de cultura de la Generalitat no hi és i no se l’espera; i, ara, l’Ajuntament de Barcelona surt amb una iniciativa que és calcada a la política d’aparador que ha caracteritzat la ciutat des dels Jocs Olímpics del ’92: un festival pels terrats de la ciutat. Una iniciativa que costa 200.000 euros i que s’han apressat a especificar que els artistes no cobren.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha dit que "havíem de fer una cosa bonica i enviar un missatge d'esperança des de la ciutat de Barcelona per al món." Perdoneu, que perboco abans de continuar. Jo no sóc d’aquests que treu foc pels queixals cada vegada que la Colau o els Comuns obren la boca, ben al contrari, ho puc demostrar, però aquestes paraules i el muntatge que està promocionant l’actual consistori l’hagués pogut proposar qualsevol sociata o qualsevol convergent i tothom s’hagués esquinçat els vestits.

Mireu, jo no sé què és “una cosa bonica” i m’espanta pensar que després de la pandèmia hàgim de continuar associant la cultura amb la boniquesa. La cultura és un camp de batalla, no un balneari on s’amunteguen les velles formes del consum. I, això, una formació d’esquerres ho hauria de saber. Ja ni penso posar-me en el dineral que costa l’invent, tenint en compte les penúries de tanta gent de la base cultural. Tampoc en l’elenc dels participants, farcit de velles glòries del consumisme més formós, català i espanyol, tot i que per completar el “happy flowers” haurien d’integrar-hi Loquillo, que ja no ve d’aquí. La cosa és que aquests artistes súper coneguts (i que no cobren) faran un concert pels terrats de Barcelona i el programa el conduirà la productora El Terrat. Quina altra podia ser? I no ho dic perquè el Terrat filmi els terrats, una broma massa fàcil, sinó perquè d’entre totes les productores catalanes que estan sota mínims, l’ajuntament opti per la de sempre.

El més lamentable és que des de l’ajuntament de la capital catalana es prioritzi, un cop més, l’aparador, el Barcelona posa’t guapa, ara el “missatge d’esperança” mentre la societat fa dos mesos que està sent sotraguejada per aquesta pandèmia. I que, dins d’aquest sotrac, hi ha hagut gent que s’ha esforçat per a oferir des de casa seva concerts, poemes, conferències, balls... la xarxa va plena d’iniciatives fetes des de la humilitat perquè ara, els de sempre (el Buenafuente, valga’m Déu, si és ell qui ens ha de salvar!), tornin a marcar una línia entre una cultura que ha de ser tots i aquells que volen continuar remenant les cireres amb l’ajuda d’una alcaldessa que havia vingut a transformar la ciutat, encara que ja sabíem que, per ella, la cultura de batalla era cosa elitista; per això prefereix les coses “boniques”. Ecs!

3 Responses

  1. Montserrat Rota
    | Respon

    Molt d’acord amb la teva reflexió.

  2. […] concert (més aviat, "event") "Barcelona, en ens sortirem" ha nascut tocat de mort. Ahir en parlava. Després que ahir nit comencessin a despenjar-se molts dels grups o solistes que estaven anunciats […]

  3. Joaquim Parera
    | Respon

    si tenim en compte que la senyora Colau i el seu consistori son tot un exemple d’incultura bàsica i que comés els falta nara amb la samarreta del barça i resant a la morenweta per que es digui que son d’aquí, una dona que ha recolsat esdeveniments tant banals com el SUMMER FESTIVAL i cosetes d’aquestes per modernets amb els cavells de color lila i que ha menys preat teatres permetent que es tanquin i sense cap mena d’ajuda, una geny que han buscat la com,plicitat de televisions privades per ascendir en el poder i que només an acceptat els artistes del régimen, nio es pot esperar res

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *